Socials: 2013

EL LIBERALISME AMERICà

Els iniciadors del liberalisme polític nord-americà són el jurista i empresari Lysander Spooner (1808-1887) i l’escriptor Henry D. Thoreau (1817-1862)Lysander Spooner havia nascut a Althol(Massachussetts), va ser mestre d’escola i advocat a Boston. Va ser un dels caps en la lluita contra l’esclavatge i contra la pretensió de l’estat d’assegurar-se monopolis. L'any 1844 va fundar una companyia privada de correus, però el govern la va prohibir. També es va enfrontar a la idea de que l’estat ha de tenir el monopoli de la moneda.Henry Thoreau es un clàssic de la literatura americana. Forma part del ''Renaixement nord-america''. Als 28 va construir una cabana, prop de l’estany de Walden on va viure tres anys. El llibre ''La vida als boscos'' (1854) és de lectura obligada i la seva conferència ''Caminar'' està en la base de l'ètica de la terra. Tambe va estar en la presor per negar-se a pagar impostss. La dependència creixent de l’home respecte a la societat prové del creixement dels desigs. Per començar hi ha dos corrents ideològics: Els patriots i els Loyals. Els Loyals eren partidaris de seguir sent part d'Anglaterra. Després de la independència de les tretze colònies, la majoria dels Loyals varen emergir cap a Canadà i la resta es fan patriotes. Els patriotes donen suport a la independència de les colònies. Es divideixen en dos corrents ideològics:
- Federalistes: Eren partidaris d'una unió nacional- Antifederalistas: Minoria que volen la sobirania dels estats.

Durant la guerra d'independencia, França va ajudar als nord-americans amb tropes terrestres comandades per Rochambeau, per Marquès de la Fayette i per flotes amb el comandament de marins com Guichen, de Grasse i d'Estaing.

Les colònies britàniques que es van independitzar, varen fer el primer sistema polític liberal i democràtic, donant a llum una nova nació, els Estats Units d'Amèrica(EUA), incorporant les noves idees revolucionàries que propugnaven la igualtat i la llibertat.

LA FORMACIÓ DELS ESTATS UNITS

Va haver-hi una guerra contra la metròpoli, amb la qual,els liberalistes varen comptar amb l'ajuda d'europeus.Gran Bretanya després d'una llarga lluita,va reconèixer la independència del terrirori americà el 1783.Tot va acabar després de la derrota de Yorktown.Aquest estat,compost per tretze colònies va adoptar el seu nom actual:Estats Units.GeorgeWashington va ser proclamat primer president.Al 1787 es va crear la primera Constitució.Aquesta assegurava la separació de poders i establia una forma de govern republicana amb un parlament bicameral.Sobre els estatses situava el govern federal ,responsable de la defensa, finances i la moneda del nou país.La Constitució estava formada per una Declaració de Drets que garantia llibertat a la població de religió,premsa i expressió.Amb la nova autonomia va haver nous aspectes al respecte, com per exemple el tema de l'esclavitud,que va ser protegida del seu comerci fins a 1808.Després d'això, Estats Units es va anexar amb la republica de Texas i la seva victoria més tard contra Méxic va donar lloc a la creació de California.El tractat de Oregó amb el Reine Unit,va otorgar nous territris de la part noroest.

Mapa d'expansió territorial del país

George Washington

Va ser general de l'exèrcit insurgent i es declarà partidari de la independència americana sobre el territori anglés.Fou delegat de Virginia a la convenció de Filadèlfia al 1787.Es dedicà a possar les bases de l'estructura política del nou estat i garantitzar una independència econòmica estable i financiera.Abans s'havia proclamat president del territori independent americà al 1781.Va exercir un paper de moderador entre els federalistes d'Alexander Hamilton i els republicans de Thomas Jefferson.Fou relegit al seu càrrec al 1792 però va perdre popularitat a causa del seu acord amb la Gran Bretanya de 1795.Es retirà als dominis de Mount Vernon.També va ser el creador de la tradició de no presentar-se més de dues vegades a la reelegació.Va ser l'únic president americà que no va tenir afilació política i tenia una mentalitat localista dels voluntaris i els recels de les diferents colònies entre elles.

LA GUERRA DE LA INDEPENDÈNCIA AMERICANA

La Guerra de la Independència americana va ser un conflicte, el qual va enfrentar les tretze colònies britàniques d'Amèrica del Nord(Província de Nou Hampshire,província de la bahía de Massachusetts,Colònia de Rhode Island i Plantacions de Providence, Colònia de Connecticut,Província de Nova York,Província de Nova Jersey, Província de Pensilvània, Delaware Colony, Província de Maryland, Província de Virgínia, Província de Carolina del Nord i Carolina del Sud i la Província de Georgia.) contra el Regne de Gran Bretanya. La Guerra de Independència va durar entre 1775 i 1783.Mapa de les tretze colònies--------------

Les causes de la Independència dels Estats Units de Gran Bretanya varen ser les següents:-Un major control Britànic sobre els asunts colonials: El parlament de Londres va interferir en els asunts colonials, com per exemple; va anu·lar les lleis de Carolina del Sur i Virgínia(també van controlar més el contraband de béns introuït a les colònies.)-La llei del sucre: Com Gran Bretanya volia que les colònies pagasin imposts i colaborassin a mantenir la burocràcia imperial, i els colons deien que el parlament britànic no podia obligar-los a això si ells o els seus representants no ho consentien, al 1764 es va aprovar la Llei del Sucre, a qual imponía imposts en bèns com el sucre, el vi, el potassi el ferro i la seda. Aquesta va ser mal rebuda per les colònies.-L"Stamp Act": Va ser una llei imposada al 1766, deia que s'havia de pagar un impost sobre qualsevol material que hagi estat imprés(anuncis de periòdic, testaments, etc...)-El motí del te: Els colons americans, en forma de protesta, el 16 de decembre de 1773, varen llençar centenars de bosses de te al mar en forma de protesta contra els imposts que no deixava de imposar Gran Bretanya a les seves colònies. Aquesta protesta va ser clau per a la revolució dels Estats Units.---Gravat que representa el Moti del te.Després del Motí del Te, Gran Bretanya va aprovar les lleis coercitives i els colons americans van començar la seva Revolució.La revlució americana va iniciar-se el 1774, i quan va terminar(1776), es varen crear els Estats Units d'Amèrica.

Fonts d'informació utilitzades:

http://www.alcoberro.info/V1/liberalisme3.htm
Buenas Tareas: http://www.buenastareas.com/ensayos/Liberalismo-Americano/4379323.htmlWikipedia: http://es.wikipedia.org/wiki/Guerra_de_Independencia_de_los_Estados_Unidos-http://ca.wikipedia.org/wiki/George_Washington-http://es.wikipedia.org/wiki/Estados_Unidos#Independencia_y_expansi.C3.B3 -http://es.wikipedia.org/wiki/Trece_Colonias#Guerra_de_Independencia-http://historiausa.about.com/od/rev/a/Las-Causas-De-La-Independencia-De-Estados-Unidos.htm-http://es.wikipedia.org/wiki/Mot%C3%ADn_del_t%C3%A9-http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Map_Thirteen_Colonies_1775-es.svg

-http://commons.wikimedia.org/wiki/File:Boston_tea_party.jpg

Napoleó

Va ser general durant la Revolució Francesa, alt dirigent de França com a primer Cònsol de la República Francesa.De jove fou un militar,al que el varen ascendre a rang de general de brigada.Napoleó al començament de la seva història va fer una increíble campanya a Itàlia derrotant als austríacs.Aprofitant-se de la seva popularitat va fer el cop d'estat i va tomar el càrrec de governar durant 10 anys.En 1804 es va convertir en emperador i buscava el control absolut de Europa.Va invadir molts pai¨sos i obtenir grans victories, però també grans fracasos com el de Rússia i Espanya.A 1813 va ser derrotat en la batalla de Leipzig per una coalició formada per Anglaterra, Espanya, Rússia, Portugal, Prússia, Àustria i Suècia.Amb el somni de retornar, al 1815 va formar un nou exèrcit a França.Finalment va ser derrotat en l'anomenada Séptima Coalició, liderada per Anglaterra i a la batalla de Waterloo.Va morir el 1821.

El seu programa

Per a ell,el seu govern havia de reunir tots els francesos.El final de la Revolució ha de ser el resultat de l'esforç de tots.La Revolució no acabarà fins que tornin tots els emigrants i els clergues,subjectes i controlats per un braç de ferro,nascut de la Revolució.Tot això estava detallat a una carta que va enviar al seu germà Josep, al 1799.La guerra no es fa per plaer,es fa per necessitat i més en époques de transició on hi abunden les causes de morts.Les conseqüències d'una enorme lluita a Europa podenser devastadores a la vegada que incalculables.Però encara,soc l'emperador i desitg conquistar la concordia de partits disidents.Vull conquistar per la religió, la moral, el benestar social i econòmic, ja que enmig d'un país que no coneix els conceptes de Crist i que apenes poden disfrutar dels productes de primera necessitat,no pot tenir res de bo.Tinc por al pensament de la gent que pensa que l'imperi és la guerra,pero jo estic segur que l'imperi és la pau.És la pau perque quan França està satisfeta,el món és més tranquil.La gloria només es pot transmetre per títols,no per guerres.Així es com comprenc el meu imperi i aquest,ha de ser restablit i els que em rodetgen i em volen com el bé de la nostra pàtria,són els meus soldats.Aquest era un document d'història de Napoleó, que feia una descripció detallada del seu pensament cap a l'imperi.

Característiques de la Revolució françesa

(dirigida per Napoleó)

1.Es construeix la Bastilla amb objectius defensius i on els pressoners eren reclutats sense judici previ.

2.Dos nous models que s'implantaren del liberalisme:Monarquia constitucional i República democràtica.

3.Una societat de Àntic Régim.

4.Una declaració de drets de l'home i el ciutadà.

5.Una constitució que estava formada per desigualtats, diferencies beneficioses cap als nobles.

6.La situació de pobresa augmentava en la classe social baixa o no privilegiats.

7.Es va dissoldre l'assamblea per la força.

8.La ciutadanía de l'época no contemplava a les dones, però va haver casos de revolucionàries que es varen atrevir i acabaren derrotades com Olympia de Gouges.

9.Una nova moda revolucionària que destacava als nobles.

10.La República jacobina radicalitzà la seva política.

11.Es va possar en pràctica la guillotina

(un métode més humà i menys dolorós).