lunes, 9 de junio de 2014

Treball col·lectiu 3r trimestre:La postguerra espanyola



SITUACIÓ ECONÒMICA ESPANYOLA ALS ANYS 40

L'economia d'Espanya durant l'era franquista es pot dividir en un primer període d'autarquia i aïllament que comprèn els anys que transcorren des de 1939, en què acaba la Guerra Civil, fins a 1959 quan s'aprova el Pla nacional d'Estabilització i que donaria inici al segon període que es va estendre des de llavors fins a la mort de Franco el 1975.

Després de tres anys de una dura guerra, el panorama de país era desol·lador:

- La població laboral havia disminuït molt a causa dels morts en la guerra i els exiliats.

- Les infraestructures i les ciutats havien sofrit estralls a causa de la guerra.

- Existia una gran escassetat de vivers la qual cosa va provocar que una bona part de la població sofreixi fam, també faltaven matèries primeres y bèns d’equip.

- No hi havia reserves d’or ni de divises.

-La capacitat productiva del país havia disminuït molt.

graficasSOCAILES.png
Gràfics sobre el PIB dels anys 40

Les pròpies conseqüències de la guerra civil va esdevenir una causa clara del col·lapse del país, però no seria aquesta l'única. L'autarquia duta a terme en la primera dècada del Franquisme.

El sistema autàrquic, propi dels estats feixistes, que consistia en l'acte-proveïment i en l'autosuficiència, va ser la principal causa de l'estancament d'Espanya. La renda familiar, a més, havia baixat fins a l'extenuació i la pujada de preu era una constant …,i això comportà una gran inflació.

Alguns autors tanquen aquesta primera etapa a mitjans de 1950 i obren un nou període frontissa des de llavors fins al 1959, durant el qual la producció inicia una recuperació i l'aïllament de l'economia ja no és tan extrem, tot i que continuïn els desequilibris econòmics i el fort intervencionisme.

colla de pobres per agafar aliments


cartilla de racionament


EL PLA D’ESTABIL·LITZACIÓ


Els tecnòcrates de l'Opus Dei van accedir al Govern el 1957 i van posar en pràctica un dur Pla d'Estabilització d'acord amb les directrius del Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional (FMI), l'efecte social va ser l'emigració d'uns dos milions d'espanyols, en els anys següents.

Es va liberalitzar l'economia, acabant amb l'autarquia i reduint l'intervencionisme de l'Estat. Es va retallar la despesa pública, es va obrir l'economia a l'exterior, es va devaluar la moneda i es van facilitar les inversions estrangeres. La conseqüència més important va ser que a partir de 1961 es va precipitar el creixement econòmic.
Entre 1961 i 1973 la situació favorable en el món va fer que creixessin ràpidament la indústria i els serveis a Espanya. Les inversions estrangeres van arribar atretes pels costos laborals reduïts. El desenvolupament i l'emigració massiva acabar amb l'atur. Es va desencadenar un èxode des de les zones rurals cap a les zones industrials espanyoles i d'altres països d'Europa.

Espanya va aconseguir arribar a tenir superàvit en la seva balança de pagaments. El dèficit històric es va compensar amb els ingressos del turisme, la inversió estrangera i les remeses d'emigrants en altres països d'Europa.

Entre 1961 i 1973 la situació favorable en el món va fer que creixessin ràpidament la indústria i els serveis a Espanya. Les inversions estrangeres van arribar atretes pels costos laborals reduïts. El desenvolupament i l'emigració massiva acabar amb l'atur. Es va desencadenar un èxode des de les zones rurals cap a les zones industrials espanyoles i d'altres països d'Europa.

Espanya va aconseguir arribar a tenir superàvit en la seva balança de pagaments. El dèficit històric es va compensar amb els ingressos del turisme, la inversió estrangera i les remeses d'emigrants en altres països d'Europa.
BALANÇA DE PAGAMENTS


FORÇES ARMADES

Les Forces Armades de la Dictadura franquista van ser la institució encarregada de la defensa nacional i el manteniment de l'ordre públic del territori espanyol sota autoritat de Francisco Franco. Amb aquesta denominació es fa referència al període que va des del començament Guerra Civil Espanyola, la dictadura franquista i la primera època de la Transició.

Durant la Guerra Civil i la dictadura van ser autodenominades com Exèrcit Nacional o Exèrcit espanyol. A causa de la seva fidelitat i obediència a Francisco Franco, és per això que també són denominades com Exèrcit Franquista. De fet, en la Dictadura de Francisco Franco es va convertir en un dels ressorts i els principals suports del poder franquista, i com a tal es va mantenir fins després de la seva mort el 1975 i la reinstauració de la democràcia durant el període de la Transició.
SOLDATS DE LES FORÇES ARMADES AGRUPATS



Els anys de la fam, el racionament i l’emigració:

El 14 de maig de 1939, el govern franquista va aprovar el racionament, una mesura temporal que havia d'assegurar l'aprovisionament dels productes de primera necessitat. Les cartilles de racionament més famoses són les que  permetien a la gent accedir a unes sabates, menjar, sabons... La mesura va durar fins a 1951, sent l'1 de juny de 1952 quan finalitza la cartilla de racionament a Espanya.

Els pitjors anys van ser els de 1946 a 1949, els quals els nostres avis encara recorden amb aspror.
La veritat és que, almenys, els pagesos tenien més fàcil els productes de primera necessitat que els de ciutat. Aquests últims, gràcies al contraban, al mercat negre o el "estraperlo" accedien als productes que el mercat oficial no realitzava.

Cercar als fems, menjar closques de fruites, robar per sobreviure o trobar un diari són algunes situacions d'entre tantes altres que avui dia, a Espanya, veuríem com ridícules però que en aquella època era tota una rutina.


Així doncs, l’única cosa que podíen fer els españols en aquesta situació era emigrar per aspirar a una vida millor o, per alimentar algunes persones.

Durant els anys 40 l'emigració i l'exili tenia lloc cap a països iberoamericans, però després de la Segona Guerra Mundial, les emigracions es van enfocar cap a Europa, més concretament, a França, Alemanya, Suïssa, Bèlgica o el Regne Unit, entre d'altres.

Destrossada Europa després de la guerra mundial quedava reconstruir-la, i això va ser una gran oportunitat per als espanyols. Treballar a Europa era millor que anar a Amèrica per dues raons: les distàncies i la forta recessió* que Iberoamèrica estava patint.
Malgrat els diferents idiomes, treballar a Europa era vital i tot fos per aconseguir alguns diners. Un idioma, no podia ser cap impediment per poder alimentar la família, s'empraria gestos si per menjar fos necessari.

Al començament de la dècada dels 50, hi ha un gran creixement econòmic al país. L'Espanya de Franco va aprofitar per vendre productes als països bel·ligerants de la Segona Guerra Mundial i això va generar diners per construir, embassaments i preses d'aigua. Es varen vendre materials com el Wolframio, un metall molt apreciat per l'Alemanya Nazi per als seus carros de combat.

L'any 1950 es va crear l'Institut Espanyol d'Emigració, començant l'emigració massiva d'espanyols cap a altres països d’Europa. Això acabaria sobre l’any 1973.





domingo, 8 de junio de 2014

Treball individual:El terrorisme islàmic,atemptat contra les Torres Bessones

                                           
                    ATEMPTAT CONTRA LES TORRES BESSONES


Els atemptats de l'11 de setembre de 2001 (denominats comunament com 9/11 o, a Espanya, amb el numerónimo 11-S) van ser una sèrie d'atemptats terroristes suïcides comesos aquell dia als Estats Units per membres de la xarxa gihadista Al-Qaida mitjançant el segrest d'avions de línia per ser impactats contra diversos objectius i que van causar la mort a prop de 3.000 persones i ferides a 6.000, així com la destrucció de l'entorn del World Trade Center a Nova York i greus danys al Pentàgon, en el Estat de Virgínia, sent l'episodi que precediria a la guerra de l'Afganistan ia l'adopció pel Govern nord-americà i els seus aliats de la política anomenada de Guerra contra el terrorisme.

Els atemptats van ser comesos per dinou membres de la xarxa gihadista Al-Qaida, 1 dividits en quatre grups de segrestadors, cadascun d'ells amb un terrorista pilot que s'encarregaria de pilotar l'avió un cop ja reduïda la tripulació de la cabina. Els avions dels vols 11 d'American Airlines i 175 d'United Airlines van ser els primers a ser segrestats, sent tots dos estavellats contra les dues torres bessones del World Trade Center, el primer contra la torre nord i el segon poc després contra la Sud, provocant que tots dos gratacels s'esfondressin en les dues hores siguientes.2 3


El tercer avió segrestat pertanyia al vol 77 d'American Airlines i va ser emprat per a ser impactat contra una de les façanes del Pentàgon, a Virgínia. El quart avió, pertanyent al vol 93 d'United Airlines, no va aconseguir cap objectiu en resultar estavellat en camp obert, prop de Shanksville, a Pennsilvània, després de perdre el control en cabina com a conseqüència de l'enfrontament dels passatgers i tripulants amb el comando terrorista. Tindria com a eventual a objectiu el Capitoli dels Estats Units, situat a la ciutat de Washington DC.



POSIBLES CAUSES DELS ATEMPTATS

Hi ha diverses hipòtesis i diversos comentaris sobre les causes de l'atemptat cap a les torres bessones, per començar la causa segons les conclusions de les investigacions oficials del govern nord-americà, els atacs complien amb la intenció declarada d'Al-Qaida, expressada en la fatwa de 1998 de Osama bin Laden, Aiman ​​al-Zawahiri, Abu-Iàssir Rifa'i Ahmad Taha, Shaykh Mir Hamzah, i Fazlur Rahman.


Aquesta fatwa llista 3 "crims i pecats" comesos pels nord-americans en opinió dels seus autors:
- Suport militar dels EUA Israel.
- Ocupació militar de la península aràbiga per EUA
- Agressió nord-americana contra el poble de l'Iraq.


Declaracions del Qaeda gravades després l'11 de setembre van confirmar les suposicions nord-americanes sobre l'autoria. En un vídeo de 2004, aparentment reconcociendo la responsabilitat dels atacs, bin Laden afirma que la Guerra del Líban de 1982, de la qual considera responsable als Estats Units, va impulsar a desenvolupar els atemptats. Al vídeo, bin Laden també afirma que amb ells volia "restaurar la llibertat de la nostra nació," per "castigar l'agressor" i inflingir danys en l'economia nord-americana. Va declarar que un dels objectius de la seva guerra santa era "dessagnar Estats Units fins a la fallida.

ORGANITZACIÓ AL-QAEDA
Inicialment segons els plans del Qaeda el 1995 era projectar avions com míssils edificis dels Estats Units i esfondrar les icones del poder nord-americà; dins d'aquests punts figuraven: la Torre Sears (Chicago), El Pentàgon (Washington DC), Piràmide Transamérica (Sant Francesc), World Trade Center (Nova York), La Casa Blanca (Washington DC) l'Empire State Building (Nova York) el Capitoli dels Estats Units (Washington DC) i l'US Bank Tower (Los Angeles).

EE. UU. respondre iniciant un atac massiu contra les forces talibans i d'Al-Qaida a l'Afganistan, matant i capturant a milers de militants i civils sense cap relació amb el conflicte, obligant a la resta dels seus líders a sumir-se inicialment en la clandestinitat. Tot i la subsegüent captura de diversos dels seus membres claus (incloent el militant que suposadament va planejar i organitzar els atacs de l'11-S), l'activitat del grup i les seves franquícies, lluny de desaparèixer, van canviar d'organització per esdevenir una organització internacional i coordinada amb militants repartits per tot el món.
Posteriorment en 2003, atemptats a l'Aràbia Saudita van deixar 35 morts en edificis habitats per occidentals, entre altres accions coordinades en un esforç per desestabilitzar la monarquia saudita. El 16 de maig una cadena d'atemptats suïcides a Casablanca contra tres establiments d'hostaleria, entre ells la Casa d'Espanya, l'Aliança Israeliana i un cementiri jueu, van costar la vida a 45 personas.19

En els últims temps i ja diversos anys després de l'11-S, reapareixen amb cèl · lules d'Al-Qaida a Europa, atribuint l'autoria dels atemptats de Londres del 7 de juliol de 2005 amb més de 50 morts, atemptat de l'11-M a Madrid20 21 en què van morir 191 persones i 1858 van resultar ferides, i intentant atacs fallits a Barcelona i Alemanya, a més d'amenaçar països com França, Estats Units, Regne Unit, Espanya, Portugal, Itàlia, Polònia, Dinamarca, Austràlia, Hongria, República Txeca, Eslovàquia, Eslovènia, Estònia, Letònia, Lituània, Malta, Xipre, Israel i Kuwait.

També estan amenaçats tots els països membres de la L'Organització del Tractat Atlàntic Nord OTAN encapçalada pels Estats Units i la Unió Europea i tots els països membres de la Comunitat d'Estats Independents CEI encapçalada per Rússia.


IMATGES


TORRES ABANS

TORRES EN L'ATEMPTAT

TORRES DESPRÉS

LÍDER DE AL-Qaeda
BIN LADEN






FONTS:http://peru.com/actualidad/internacionales/nueva-york-reemplazo-torres-gemelas-alcanza-su-altura-final-fotos-noticia-138380
http://es.wikipedia.org/wiki/Al_Qaeda
http://historiadorachillopa.blogspot.com.es/2011/01/causas-del-atentado.html
http://es.wikipedia.org/wiki/Atentados_del_11_de_septiembre_de_2001#mediaviewer/Archivo:September_11_Photo_Montage.jpg
http://es.wikipedia.org/wiki/El_Pent%C3%A1gono