SITUACIÓ ECONÒMICA ESPANYOLA ALS ANYS 40
L'economia d'Espanya durant l'era franquista es pot dividir en un primer període d'autarquia i aïllament que comprèn els anys que transcorren des de 1939, en què acaba la Guerra Civil, fins a 1959 quan s'aprova el Pla nacional d'Estabilització i que donaria inici al segon període que es va estendre des de llavors fins a la mort de Franco el 1975.
Després de tres anys de una dura guerra, el panorama de país era desol·lador:
- La població laboral havia disminuït molt a causa dels morts en la guerra i els exiliats.
- Les infraestructures i les ciutats havien sofrit estralls a causa de la guerra.
- Existia una gran escassetat de vivers la qual cosa va provocar que una bona part de la població sofreixi fam, també faltaven matèries primeres y bèns d’equip.
- No hi havia reserves d’or ni de divises.
-La capacitat productiva del país havia disminuït molt.
Gràfics sobre el PIB dels anys 40
Les pròpies conseqüències de la guerra civil va esdevenir una causa clara del col·lapse del país, però no seria aquesta l'única. L'autarquia duta a terme en la primera dècada del Franquisme.
El sistema autàrquic, propi dels estats feixistes, que consistia en l'acte-proveïment i en l'autosuficiència, va ser la principal causa de l'estancament d'Espanya. La renda familiar, a més, havia baixat fins a l'extenuació i la pujada de preu era una constant …,i això comportà una gran inflació.
Alguns autors tanquen aquesta primera etapa a mitjans de 1950 i obren un nou període frontissa des de llavors fins al 1959, durant el qual la producció inicia una recuperació i l'aïllament de l'economia ja no és tan extrem, tot i que continuïn els desequilibris econòmics i el fort intervencionisme.
colla de pobres per agafar aliments
cartilla de racionament
EL PLA D’ESTABIL·LITZACIÓ
Els tecnòcrates de l'Opus Dei van accedir al Govern el 1957 i van posar en pràctica un dur Pla d'Estabilització d'acord amb les directrius del Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional (FMI), l'efecte social va ser l'emigració d'uns dos milions d'espanyols, en els anys següents.
Es va liberalitzar l'economia, acabant amb l'autarquia i reduint l'intervencionisme de l'Estat. Es va retallar la despesa pública, es va obrir l'economia a l'exterior, es va devaluar la moneda i es van facilitar les inversions estrangeres. La conseqüència més important va ser que a partir de 1961 es va precipitar el creixement econòmic.
Entre 1961 i 1973 la situació favorable en el món va fer que creixessin ràpidament la indústria i els serveis a Espanya. Les inversions estrangeres van arribar atretes pels costos laborals reduïts. El desenvolupament i l'emigració massiva acabar amb l'atur. Es va desencadenar un èxode des de les zones rurals cap a les zones industrials espanyoles i d'altres països d'Europa.
Espanya va aconseguir arribar a tenir superàvit en la seva balança de pagaments. El dèficit històric es va compensar amb els ingressos del turisme, la inversió estrangera i les remeses d'emigrants en altres països d'Europa.
Entre 1961 i 1973 la situació favorable en el món va fer que creixessin ràpidament la indústria i els serveis a Espanya. Les inversions estrangeres van arribar atretes pels costos laborals reduïts. El desenvolupament i l'emigració massiva acabar amb l'atur. Es va desencadenar un èxode des de les zones rurals cap a les zones industrials espanyoles i d'altres països d'Europa.
Espanya va aconseguir arribar a tenir superàvit en la seva balança de pagaments. El dèficit històric es va compensar amb els ingressos del turisme, la inversió estrangera i les remeses d'emigrants en altres països d'Europa.
BALANÇA DE PAGAMENTS
FORÇES ARMADES
Les Forces Armades de la Dictadura franquista van ser la institució encarregada de la defensa nacional i el manteniment de l'ordre públic del territori espanyol sota autoritat de Francisco Franco. Amb aquesta denominació es fa referència al període que va des del començament Guerra Civil Espanyola, la dictadura franquista i la primera època de la Transició.
Durant la Guerra Civil i la dictadura van ser autodenominades com Exèrcit Nacional o Exèrcit espanyol. A causa de la seva fidelitat i obediència a Francisco Franco, és per això que també són denominades com Exèrcit Franquista. De fet, en la Dictadura de Francisco Franco es va convertir en un dels ressorts i els principals suports del poder franquista, i com a tal es va mantenir fins després de la seva mort el 1975 i la reinstauració de la democràcia durant el període de la Transició.
SOLDATS DE LES FORÇES ARMADES AGRUPATS
Els anys de la fam, el racionament i l’emigració:
El 14 de maig de 1939, el govern franquista va aprovar el racionament, una mesura temporal que havia d'assegurar l'aprovisionament dels productes de primera necessitat. Les cartilles de racionament més famoses són les que permetien a la gent accedir a unes sabates, menjar, sabons... La mesura va durar fins a 1951, sent l'1 de juny de 1952 quan finalitza la cartilla de racionament a Espanya.
Els pitjors anys van ser els de 1946 a 1949, els quals els nostres avis encara recorden amb aspror.
La veritat és que, almenys, els pagesos tenien més fàcil els productes de primera necessitat que els de ciutat. Aquests últims, gràcies al contraban, al mercat negre o el "estraperlo" accedien als productes que el mercat oficial no realitzava.
Cercar als fems, menjar closques de fruites, robar per sobreviure o trobar un diari són algunes situacions d'entre tantes altres que avui dia, a Espanya, veuríem com ridícules però que en aquella època era tota una rutina.
Així doncs, l’única cosa que podíen fer els españols en aquesta situació era emigrar per aspirar a una vida millor o, per alimentar algunes persones.
Durant els anys 40 l'emigració i l'exili tenia lloc cap a països iberoamericans, però després de la Segona Guerra Mundial, les emigracions es van enfocar cap a Europa, més concretament, a França, Alemanya, Suïssa, Bèlgica o el Regne Unit, entre d'altres.
Destrossada Europa després de la guerra mundial quedava reconstruir-la, i això va ser una gran oportunitat per als espanyols. Treballar a Europa era millor que anar a Amèrica per dues raons: les distàncies i la forta recessió* que Iberoamèrica estava patint.
Malgrat els diferents idiomes, treballar a Europa era vital i tot fos per aconseguir alguns diners. Un idioma, no podia ser cap impediment per poder alimentar la família, s'empraria gestos si per menjar fos necessari.
Al començament de la dècada dels 50, hi ha un gran creixement econòmic al país. L'Espanya de Franco va aprofitar per vendre productes als països bel·ligerants de la Segona Guerra Mundial i això va generar diners per construir, embassaments i preses d'aigua. Es varen vendre materials com el Wolframio, un metall molt apreciat per l'Alemanya Nazi per als seus carros de combat.
L'any 1950 es va crear l'Institut Espanyol d'Emigració, començant l'emigració massiva d'espanyols cap a altres països d’Europa. Això acabaria sobre l’any 1973.
FONTS/LINKS:
-Club de los historiadores: http://clubdeloshistoriadores.blogspot.com.es/2009/03/los-dificiles-anos-de-la-posguerra.html
-Wikipedia: http://es.wikipedia.org/wiki/Econom%C3%ADa_de_Espa%C3%B1a_durante_la_autarqu%C3%ADa_franquista
http://es.wikipedia.org/wiki/Dictadura_de_Francisco_Franco#Fuerzas_Armadas
http://es.wikipedia.org/wiki/Econom%C3%ADa_de_España
http://es.wikipedia.org/wiki/Econom%C3%ADa_de_España
-Entiendo la historia blog: http://entendiendolahistoria.blogspot.com.es/2010/02/plan-de-estabilizacion-de-1959-el.html
